dijous, 15 de setembre del 2011

Breu guia per baixar al caos

“Según se va acercando la frontera, aumenta mi convencimiento claro pero difícil de explicar, de que no solo marca límites espaciales, sino también temporales, de que al atreverme a hacer este viaje me estoy introduciendo en una realidad distinta e incomprensible, en la cual los criterios lógicos y éticos que hasta ahora eran válidos resultan por completo inservibles. No ajenos, opuestos o adversos, sino precisamente eso, inservibles. El sentido del tiempo se disipa, aunque parezca que fluye igual en todas partes. Desaparece la fe en la sólida coherencia de los acontecimientos, en la síntesis racional y en el genio del ser humano, que le ha permitido, como él mismo piensa, dominar la naturaleza”. (Una oración por la lluvia, Wojciech Jagielski).

Bombes, atemptats suïcides, assalts armats,… les notícies que ens arriben d’Afganistan no són gaire afalagadores. Aviat farà deu anys de combat contra els talibans; i més de trenta d’ençà que els mujahidins, entrenats i armats per Estats Units i els seus aliats, començaren a guerrejar contra els invasors soviètics. La recent efemèride dels atemptats contra les torres seria un bon moment per començar a fer-nos preguntes, ordenar fets i demanar responsabilitats. Per a qui li interessi aquí hi va una modesta (i gens exhaustiva) guia per intentar entrede-ho tot plegat:

- Guerras profanas. Afganistán, Estados Unidos y el terrorismo internacional (2002) de John K. Coleey: Tal vegada la millor obra que s’ha escrit sobre els anys de la jihad i la trama que s’ordí per armar-los i finançar-los. És difícil de trobar però val la pena.

- El nuevo imperio americano. La reconstrucción nacional en Bosnia, Kosovo i Afganistán (2003) de Michael Ignatieff: Un breu i lúcid assaig on posa en perspectiva el paper dels Estats Units com a gendarme mundial (un imperi sense consciència de ser-ho) i les dificultats i contradiccions que reverteix un procés de construcció nacional. Una mica obsolet, encara que aporta claus interessants per llegir el temps present.

- Una oración por la lluvia. Historias de Afganistán (2008) de Wojciech Jagielski: En la línia de les obres del seu compatriota Ryszard Kapuscinski. És més interessant des del punt de vista literari que no per l’històric. Recull les impressions , reflexions i entrevistes del periodista al país.

- La tumba del león. Partes de guerra desde Afganistán (2003) de Jon Lee Anderson: Un recull de cròniques i reportatges de la invasió nord-americana que resseguí els atemptats de les torres bessones.

- ¿Quién mató a Daniel Pearl? Odio y terror en Oriente Medio (2003) de Henri-Bernard Levy: Daniel Pearl fou un periodista nord-americà d’origen jueu assassinat per una cèl·lula jihadista a Pakistan. És un llibre força interessant malgrat l’autor (no necessita presentació, basta una ullada als seus articles dels diumenge a El País). Escrit en forma de reportatge, hi demostra les evidents connexions entre talibans, Al-Qaeda i els serveis secrets del Pakistan.

- Jihad (2002); Els talibans (2002); i Descens al caos (2009) del periodista pakistanès Ahmed Rashid. Si algú vol aprendre alguna cosa sobre Àsia Central, Afganistan i els talibans simplement ha de llegir algun dels seus llibres.

- Afganistán, un conflicto interminable (2010) de Fabián Sánchez León: El seu principal interès és que ha estat escrit per un alt comandament de la OTAN en aquesta missió. És un llibre senzill i de fàcil lectura, amb l’única pega que, lògicament, presenta sols la visió oficial.

- La yihad. Expansión y declive del islamismo de Gilles Kepel (2002): Un clàssic sense pal·liatius. Es tracta d’una síntesi de la història dels moviments islamistes – d’Afganistan a Bòsnia passant per Iran o Algèria – d’ençà de la seva aparició.

- Soldado de la CIA (2002) de Robert Bauer: Escrit pel mític ex-agent secret, a qui George Clooney interpreta a Syriana. Tampoc és un llibre sobre l’Afganistan (de fet no en parla ni hi posa un peu) tot i que si parla de l’onze de setembre i sobretot, dels canvis que sobrevingueren a l’Agència després de la caiguda del mur. És molt entretingut, com una novel·la d’aventures.